Hipotecant el futur d'Andorra 1a part

February 11, 2014
jordi 0  

Andorra és un país petit, i per a moltes coses, és, pot ser o podria ser un referent internacional.

Per exemple, tothom al país pot gaudir de connexió de fibra òptica a 100Mb, cosa que no passa a tots els països, ni molt menys.

No podem dir en canvi que tinguem una cobertura 3G i una tarifa plana de mòvil comparable a la d'altres països, tot i que fa poc que Andorra Telecom ens ha donat una bonica sorpresa.

Exemples així en podríem trobar varis. De bons i de dolents i en tots els àmbits, tot i que jo en remarco els informàtics i de telecomunicacions, que són els que més m'afecten de per la meva feina.

No obstant, hi ha un fet negatiu que no m'afecta directament però sí que em "molesta" de sobre manera.

Es tracta de la introducció del famós iPad a les escoles andorranes.

Introduïr una tecnologia "nova" a les escoles és un fet molt positiu. De fet, modernitzar les escoles i permetre a l'alumnat accedir a aquesta tecnlogia, no fa sinó que desenvolupar les capacitats dels alumnes i del seu aprenentatge, sempre i quan se'n faci un bon ús, evidentment. Però no és aquest el fet que em molesta, al contrari.

El que se'm menja per dins, i que no puc callar més, és la decisió imposada d'utilitzar hardware i software privatiu.

Des del meu punt de vista és l'error més gran que s'ha comès.

El software privatiu d'Apple ha estat triat segons el Ministeri d'Educació pel gran ventall d'aplicacions educatives, i de retruc, se'ns imposa el hardware ja que la gran astúcia d'Apple ha estat la segúent: imposar per llicència que qualsevol software iOS ha de ser instal·lat en una màquina que sigui seva; és a dir, que no podem instal·lar un MacosX o iOS al dispositiu que vulguem, no, ha de ser de Apple, sinó estem infringint la llicència i ens enfrontem a possibles sancions. (“...you are granted a limited non-exclusive license to use the iOS Software on a single Apple-branded iOS Device...”) [1]

No perdem de vista l'objectiu de l'iPad a l'escola: que els nens aprenguin a utilitzar la tecnologia.

Perfecte. Una idea molt noble.

Però, què passa, si un nen, més curiós que la resta (que de ben segur n'hi ha més d'un) es demana com està fet tot això, com funciona per dins aquesta “bèstia”. Un altre pal a les rodes.

La llicència d'Apple no permet, en cap cas, saber com està creat el seu sistema operatiu. El mateix passa per les aplicacions que instal·lem al dispositiu. Totes, de caràcter privatiu, prohibeixen la lectura del codi font i per tant, el possible aprenentatge de l'alumnat. Vist d'aquesta manera, sembla que en comptes de fer un bé, estem fent tot el contrari i impedint el desenvolupament de l'alumne una mica curiós. (“...You may not, and you agree not to or enable others to, copy (except as expressly permitted by this License), decompile, reverse engineer, disassemble, attempt to derive the source code of, decrypt, modify, or create derivative works of the iOS Software or any services provided by the iOS Software or any part thereof...”) [1]

Suposem que un alumne, encara més curiós i aventurer que la resta, i que no es deixa enfonsar per la poca transparència en els productes de la marca de la poma, decideix apendre ell tot sol, o amb l'ajuda d'algú, a crear les seves pròpies aplicacions. Bé, llegeix llibres sobre codi, rasteja el que pot, apren pas a pas a crear la seva primera aplicació i finalment arriba a un resultat acceptable, pel qual segurament no guanyarà res, ja que probablement hi ha d'altres aplicacions que fan el mateix que la seva, i/o més. Però és igual, ell n'està orgullós, és seva!

Arriba el moment de posar-la a disposició del públic. Quins nervis! Oops... doncs sembla que el nostre jove intrèpid informàtic es troba amb un petit problema, i és que ha de demanar al pare que desemborsi una petita suma de diners... només 99€! ep! Cada any!

(“Para que una aplicación funcione en el iPhone, ésta necesita estar registrada, certificado que sólo pueda ser concedido por Apple, después que el desarrollador haya creado el software por medio del paquete estándar (99 dólares anuales)”) [2]

Arribats a aquest punt, hem aconseguit vàries coses: hem imposat un software (iOS), de retruc un hardware (Apple), no permetem la curiositat i el desenvolupament dels nens (software privatiu i llicència privativa de llibertat) i tampoc permetem que l'alumne lliurement desenvolupi els coneixements i la imaginació creant nous programes lliurement (excepte que els pares estiguin disposats a desembutxacar 99€ cada any).

Aquest model, al meu entendre i sense cap mena de dubte, hipoteca el futur del país. I quan dic el futur del país, parlo del futur de les persones que hi viuran i hi treballaran, i que estan destinats a agafar les regnes del país. Un país depenent de l'imperi d'Apple.

Continuarà...

[1] SLA iOS7
http://images.apple.com/legal/sla/docs/iOS7.pdf

[2] Wikipedia App Store
http://es.wikipedia.org/wiki/App_Store

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado y no se muestra públicamente.
CAPTCHA
This question is for testing whether you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.
Image CAPTCHA
Enter the characters shown in the image.
By submitting this form, you accept the Mollom privacy policy.